«Verde que te quiero verde»

El recorregut històric del desenvolupament sostenible

Des de la seva aparició a la Terra, l’ésser humà ha transformat radicalment el seu entorn, i ha representat sempre un factor determinant en la mutació del planeta. Malgrat això, no totes les cultures han incidit de la mateixa manera en el medi. Algunes han elaborat un tipus de societat que les ha permès mantenir-se en equilibri amb ell, mentre que altres han desenvolupat cultures basades en una relació desequilibrada, és a dir, societats insostenibles. La principal causa de la insostenibilitat radica en el més íntim de la cultura: depenent de com sigui la cosmovisió o forma de veure el món de determinada societat, així serà com actuarà en ell. Des d’aquesta perspectiva podem dir que la cultura occidental contemporània és clarament insostenible. La seva relació amb l’entorn es fonamenta en la idea de la instrumentalització de la naturalesa com a una inesgotable font de recursos.

Des de la Modernitat s’ha anat gestant un canvi profund en totes les estructures socials que, juntament amb el poder tecnològic sorgit de la Revolució científica i el dinamisme del capitalisme, va fer que l’estil de vida occidental s’estengués per tot el món. El paradigma de la sostenibilitat té com a objectiu la transformació d’aquest tipus de societat, la reconversió de les seves estructures, per a aconseguir així generar una nova forma de relació amb el planeta i els éssers vius (presents i futurs, humans i no humans) que habiten en ell.


La Carta de la Terra

La Carta de la Terra és una declaració de principis fonamentals per a construir una societat global justa, sostenible i pacífica al segle XXI. Busca inspirar en tots els pobles un sentit de interdependència i responsabilitat interdependent i compartida pel benestar de la humanitat i de la resta d’éssers vius que habiten la Terra. És una expressió d’esperança per a crear una societat global que vol donar pas a una nova etapa històrica de la humanitat, la qual podríem anomenar Transmodernitat.
Es posa èmfasi especial en els reptes ambientals del món però la visió ètica que inclou el document reconeix que la protecció ambiental, els drets humans, el desenvolupament humà equitatiu i la pau són interdependents i indivisibles. La Carta de la Terra és el producte d’un període de consulta de més d’una dècada a nivell mundial, de conversa intercultural envers els fins comuns i els valors compartits.

Al 1987, la Comissió Mundial pel Medi Ambient i el desenvolupament de la Nacions Unides va fer una crida per a la creació d’una carta que tingués els principis fonamentals per el desenvolupament sostenible. La redacció de la Carta de la Terra va formar part dels assumptes pendents de la Cimera de Rio del 1992. Dos anys més tard, Maurice Strong, el secretari general de la Cimera i president del Consell de la Terra, juntament amb Mikhail Gorbachov, president de Creu Verda Internacional, van proclamar una nova iniciativa de la Carta de la Terra amb el recolzament del govern holandès. Al 1997 es va formar una Comissió de la Carta de la Terra per a guiar el projecte i la Secretaria de la Carta de la Terra va ser establerta a Costa Rica. La versió final del document va ser redactada per la Comissió de la Carta de la Terra al març del 2000.

La iniciativa ha involucrat el procés de consulta més obert i participatiu que s’hagi donat envers la redacció d’un document internacional. Milers d’individus i centenars d’organitzacions de totes les regions del món, diferents cultures i diversos sectors de la societat hi van participar. La Carta és part d’un moviment global creixent dels pobles que persegueixen canvis majors en els nostres valors i institucions amb el propòsit d’assegurar un millor futur per a tots.
Juntament amb el procés de consulta de la Carta de la Terra, els aspectes més importants que van influir i que li van donar forma van ser la ciència contemporània, el dret internacional, la saviesa de les grans tradicions filosòfiques i religioses del món, les declaracions i aportacions de les conferències de les Nacions Unides dutes a terme als anys noranta, el moviment ètic mundial, gran nombre de declaracions governamentals i tractats dels pobles que van sortir a la llum pública durant els últims trenta anys, així com els millors exemples pràctics per a crear comunitats sostenibles.

Amb el llançament oficial de la Carta de la Terra en el Palau de la Pau de la Haia el 29 de juny de 2000 es va proclamar la missió d’aquesta iniciativa: establir una base ètica sòlida per a la societat global emergent i ajudar a crear un món sostenible basat en el respecte a la naturalesa, els drets humans universals, la justícia econòmica i una cultura de pau.
Els principals objectius de la iniciativa són:
― Disseminar la Carta de la Terra a individus i organitzacions en tots els sectors de la societat a nivell mundial.
― Promoure l’ús educatiu de la Carta a les escoles, universitats, comunitats de fe i en una altra gran varietat de camps així com desenvolupar i distribuir els materials de reforç necessaris.
― Instar i promoure l’ús, implementació i adhesió de la Carta per part de la societat civil, negocis i del govern a tot nivell.

La iniciativa de la Carta de la Terra està organitzada internacionalment a través de la Comissió de la Carta de la Terra. Aquesta ha creat un Comitè Director amb el propòsit de supervisar les operacions i programes de la iniciativa, el qual està presidit per membres de la Comissió. La Secretaria a Costa Rica proveeix recolzament a la Comissió i al Comitè, s’encarrega dels programes més importants i coordina activitats amb una xarxa global de quaranta-cinc comitès nacionals de la Carta de la Terra i moltes organitzacions sòcies. Una gran varietat d’activitats de la Carta de la Terra són organitzades independentment per diversos grups a nivell local.

De la Declaració Universal dels Drets Humans a la Carta de la Terra

La Declaració Universal dels Drets de l’Home va ser formulada per la Organització de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948 a París. En ella s’exposen els drets fonamentals reconeguts a l’individu pels Estats de la organització que la subscriuen. Durant tota la segona meitat del segle XX i a l’actualitat ha servit com a guia i base dels valors morals que han de seguir els ciutadans i els governs, però no era legalment vinculant. La problemàtica radica també en que aquesta declaració no va ser configurada de manera intercultural i redactada a partir de les contribucions i opinions de les diferents nacions i estats mundials, per tant aquells que no van decidir el seu contingut poden decidir també no respectar-lo.

Però, què és un dret fonamental? Crec necessària una definició per tal de poder aprofundir en el desenvolupament de la següent argumentació envers el rellevant pas que s’ha de fer des de la Declaració dels Drets humans a la Carta de la Terra.
Un dret fonamental és aquell bé universal, primari i transcendental l’alternativa del qual cau en una contradicció. És condició de possibilitat per a la resta de béns que se’n deriven d’ell. Els béns primordials són el dret a la vida, a la salut i a l’autonomia, aquest últim implica el dret a la igualtat i a l’educació. A mesura que la consciència moral de la societat evoluciona van sorgint noves problemàtiques que requereixen ser pensades i a partir de les quals poden sorgir noves reconsideracions envers els drets que fins el moment s’han considerat bàsics i elementals.

Contràriament al que expressa la Declaració Universal, la Carta de la Terra recull totes aquestes noves reflexions envers el nostre entorn i la necessitat de la seva protecció per tal de garantir la vida present però també la de les generacions futures. En els drets de l’home tots els articles fan referència a la llibertat, autonomia i autorealització de l’ndividu. Cal remarcar que no es vol fer una crítica negativa del que va significar i del que proposa aquesta Declaració; només es vol remarcar la importància i necessitat d’un canvi en aquest ordre de drets que contempli i avali un nou codi ètic mundial. Una nova reglamentació que incorpori les noves consideracions econòmiques, socials, culturals i mediambientals per a garantir un desenvolupament sostenible.

També és important i clarament trencador amb el que va significar la Declaració de 1948 el context històric en el que es presenta aquesta Carta de la Terra. Com ja hem explicat anteriorment, aquest document ha estat redactat tenint en compte i consultant a diverses institucions, organismes internacionals i estats de tot el món, tant del Sud com del Nord. Quan va néixer la Declaració dels Drets de l’Home el món patia encara les conseqüències de la Segona Guerra Mundial i es volia assegurar la llibertat i, perquè no, la seguretat de l’individu contra la crueltat i injustícia de la mateixa humanitat.

En tots els articles de la Declaració no s’esmenta de manera significativa la importància de preservar el medi ambient i el nostre entorn per a la pròpia supervivència, exceptuant l’article 17 que fa referència a la propietat privada:

1. Tota persona, individualment i col•lectiva, té dret a la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.

Cal explicitar que en aquell moment no es coneixien les conseqüències del capitalisme i les innovacions tecnocientífiques respecte la naturalesa, però mostra de manera contundent l’alienació de l’home envers el seu propi entorn i la creença de que no formem part d’ell i que podem gaudir dels seus recursos eternament.
La Carta de la Terra assumeix aquesta actitud històrica, sobretot de la cultura occidental, i vol transformar-la. Així podrà satisfer les noves necessitats que sorgeixen d’acceptar els nous reptes que cal que ens plantegem per a seguir formant part d’aquest planeta. Assumir l’origen i les causes de la situació mundial actual serveix per repensar les accions que ens han portat fins aquí i oferir les possibles solucions amb l’objectiu d’un canvi d’actitud ètica global.

Bibliografia i fonts


Bobbio, N., El tiempo de los derechos, Editorial Sistema, Madrid, 1991.

Diversos autors, La Carta de la Tierra en acción. Hacia un mundo sostenible. 2005. (Llibre publicat en cooperació amb Earth Charter International, Costa Rica i Holanda)


Pàgines web:


http://www.cartadelatierra.org/

http://www.earthcharter.org/

http://www.earthcharterinaction.org/

www.unhchr.ch/udhr/lang/spn.htm